La salut de tenir una carrera

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d'Arkansas ha permès identificar un nou factor de risc per a la salut humana. A la llarga llista d'aquests factors, com podrien ser el tabac, l'alcohol i els greixos, ara s'hi ha de començar a afegir també la manca d'estudis universitaris. I és que, d'acord amb els resultats de l'estudi, publicat en The British Medical Journal, hi ha un increment del vint per cent en la mortalitat dels adults sense titulació superior. La investigació ha estat realitzada fent servir dades de tots els Estats Units i ha induït els seus autors a afirmar que, pel que fa a la longevitat, el nivell d'estudis és un factor que havia estat poc analitzat fins ara i que ha resultat ser més significatiu que el nivell d'ingressos. Hom no es pot estar de celebrar l'aparició de treballs com aquest i més en un moment com l'actual, en el qual la gestió de la salut pública acaba de passar a mans del govern autònom, el qual hauria de prendre seriosament en consideració aquests resultats i incloure, com a planificació d'un futur més saludable per als habitats de les Illes Balears, el seu pas obligat per la Universitat, preferiblement, encara que no exclusivament, per la de les Illes Balears, tot i que no m'estigui bé dir-ho. Comptat i debatut i atesa l'endèmica escassesa de recursos econòmics per a salut i educació, la presa en consideració d'aquests resultats permetria, a més, augmentar la rendibilitat de les inversions en hospitals i Universitat gràcies a la sinergia explicitada per l'estudi de la Universitat d'Arkansas. Per altra banda, no seria gens sobrer examinar, a la llum d'aquests resultats, les taxes de mortalitat a les Illes i relacionar-les amb el fet que la nostra comunitat és una de les de l'estat espanyol que té un índex més baix d'universitaris. Tot això sense oblidar que la possibilitat d'una major esperança de vida esdevindria un argument incontestable per incitar els nostres escolars a seguir amb aplicació i aprofitament en el sistema educatiu fins a arribar a la Universitat i aconseguir una titulació superior.

Arribats a aquest punt hom podria qüestionar la validesa d'un estudi com l'esmentat, ja que pot resultar difícil imaginar que la simple anàlisi d'unes dades numèriques permeti arribar a conclusions rellevants per a la salut humana. Doncs bé, aquesta la de comptar, és la metodologia bàsica emprada en epidemiologia i, dit a l'engròs, consisteix a estudiar la salut de diversos grups de persones de característiques similars però exposats de forma diferent al risc. Si les estadístiques mostren diferències significatives entre els membres d'un grup en concret, aleshores hom associa aquestes diferències i la forma d'exposició al risc. Un dels primers a fer-la servir fou Sir Francis Galton, un cosí bo de Charles Darwin i del qual ja he parlat alguna altra vegada. Galton tenia la fal·lera de comptar-ho tot. Entre les proeses comptables de Galton figuren exquisideses com comptar el nombre de vegades que hom pipelleja durant una conferència d'una hora i fineses consemblants. Deixant de costat les nombroses anècdotes associades a la seva vida i fal·lera, el cert és que Galton pot ser considerat com el gran introductor de les tècniques estadístiques en les ciències socials i de la salut. Va publicar, devers l'any 1848, un treball en el qual feia servir les tècniques estadístiques per identificar un factor de risc per a la salut humana. El treball du per títol una cosa com ara Una investigació estadística sobre l'eficàcia del resar, i hi compara l'esperança de vida de diversos grups: família reial, capellans, militars, comerciants i advocats, entre d'altres. Després de veure que no hi ha diferències significatives entre la de la família reial i la resta, conclou que resar no és gaire eficaç ja que tots els actes religiosos acabaven amb un «Llarga vida al Rei» que, d'acord amb les dades, no serviria per a res. Si de cas per a tot el contrari, ja que observa que l'esperança de vida de la família reial és lleugerament menor a la de la resta de grups considerats, cosa que ell atribueix simplement al major estrès de les obligacions d'un rei. De la mateixa forma, considera poc significativa la lleugerament major esperança de vida del grup de capellans, la qual Galton atribueix, i cit literalment, a la vida regalada que acostumen a dur. No sé si els investigadors de la Universitat d'Arkansas hauran estat tan meticulosos com Galton.

Esperem que sí.

Llorenç Valverde
Diari de Balears, 9-01-2002