3.- La universitat a les Illes Balears

Josep Melià, un insigne Doctor Honoris Causa de la UIB, va escriure ja fa més de trenta anys a l'opuscle “Cap a una interpretació de la història de Mallorca” la següent reflexió:

«I per acabar-ho de compondre, tot un grapat d'esdeveniments incerts (...) i la pèrdua progressiva dels recursos naturals del país. En resum: res que permetés aquest mínim de seguretat sobre el que sembla que s'hagi d'estructurar qualsevol mena de redreçament econòmic.

I, perduts els possibilismes, tot ho clivella la manca d'ideals, l'estat permanent de desesperança. Hem estat un poble sense ambicions, sense cap tasca col·lectiva que ens estimulés. Un poble endinsat en la rutina de l'aïllament, en la migrada supervivència de l'enveja constant vers les coses exteriors. Un poble abnegat, resignat al suport d'unes minories desenteses de tot, sucursalistes i primmirades de cara el seu propi benestar».

Unes reflexions que, encara que no ho pugui semblar, es refereixen al període històric del Regne de Mallorca i que, dissortadament, no han acabat de perdre del tot la seva vigència. Sense cap casta de dubtes les manifestacions per l'Estatut d'Autonomia d'ara fa vint anys varen constituir un signe evident que aquest sentiment fatalista endèmic de la nostra terra podia ser superat i que existeixen tasques col·lectives que ens poden engrescar. En aquest context, i també sense cap casta de dubtes, la Universitat de les Illes Balears ha d'assumir un paper protagonista en aquest llarg camí de redreçament que ens ha d'acabar de fer sortir de la desesperança, de l'abnegació endèmica i de la resignació, així com evitar-ne possibles recaigudes. Ens ha de catapultar cap a una tasca col·lectiva de futur que ens converteixi, per sempre més, en un poble ambiciós i coneixedor de les seves possibilitats, amb raons de pes que ens permetin fer-nos sentir conscients i orgullosos de nosaltres mateixos. La UIB no és l'únic agent, però sí un dels més importants; no debades ja fa molt de temps que està ben assumit que mentre una societat no tengui universitat, no pot garantir la sostenibilitat de la seva cultura. I una de les primeres coses que ha de fer aquesta Universitat és precisament transmetre de forma fefaent a la societat que la sosté el convenciment que té ben clares i ben assumides quines són les seves funcions i quines són les seves responsabilitats.

(Fragments del text Universitat i societat, una relació difícil, de Llorenç Valverde)

<adalt>

<per què?>