2.- La universitat i la Societat de la Informació i del Coneixement

Les funcions del sistema educatiu, universitari i no universitari, són essencialment tres:

1. la preservació i transmissió crítica del coneixement, la cultura i els valors socials a noves generacions,
2. la revelació de capacitats individuals, i
3. l'augment de la base de coneixements de la societat.

Les grans transformacions tecnològiques que ens han tocat viure accentuaran, de cada vegada més, el paper que tenen els processos d'adquisició i de difusió del coneixement en el desenvolupament social i en el creixement econòmic.

És el que alguns anomenen Societat de la Informació o del Coneixement, una de les possibles caracteritzacions de la qual vendria donada pel fet que l'augment de productivitat no depèn tant de l'increment quantitatiu dels factors de producció (capital, feina, recursos naturals) com de l'aplicació de coneixements i informació a la gestió, producció i distribució en els processos i en els productes, la qual cosa està provocant profundes transformacions en la natura i l'organització del treball i, molt en particular, en la universitat, que ha d'assumir un paper capdavanter en aquesta transició. L'educació superior ha de proveir la societat de noves i renovades formes d'ensenyament per atendre degudament les noves classes d'estudiants, les noves formes d'organitzar l'aprenentatge i les noves sortides professionals que, dia rera dia, es van configurant.

En aquest punt, cal esmentar que no deixa de ser una gran paradoxa del nostre temps que aquest major ventall de sortides professionals qualificades, que la nova economia sembla requerir, vagi acompanyat d'un desinterès creixent dels joves per la seva formació, cosa que posa de manifest, per exemple, la important disminució del nombre d'universitaris, que no es pot explicar només per desplaçaments en la piràmide de població.

(Fragments del text Universitat i societat, una relació difícil, de Llorenç Valverde)

<adalt>

<per què?>