1.- La funció de la universitat

En una concepció actual i moderna, la funció de la universitat és preparar el futur de la societat que l'acull, des de diverses perspectives: la formació, la recerca, la innovació i, també, la preservació dels mecanismes d'identitat i, fins i tot, la garantia democràtica, cosa que la universitat acompleix mitjançant la generació i transmissió de coneixements de tota mena: científics, humanístics, tècnics i de tipus general. Una activitat que, per altra banda, resulta absolutament imprescindible per mantenir i consolidar els sectors productius del país. Per afegitó, no resulta gaire difícil entendre que el sistema educatiu públic és una de les organitzacions fonamentals de qualsevol sistema democràtic, en tant que és l'encarregat de proporcionar als ciutadans les eines necessàries per entendre i millorar el món en el qual hauran de viure i que, de cada dia que passa, és més i més complex. La Universitat forma part d'aquest sistema educatiu i, justament per mor d'aquesta complexitat creixent, cal que cada vegada faci arribar la seva tasca a més persones, molt més enllà de la simple perspectiva vocacional orientada a l'exercici de determinades professions liberals o tècniques, que hom li assignava tradicionalment i amb la qual encara es vista des de molts sectors socials.

Per consegüent, s'ha d'anar més enllà de la pura i simple concepció de la universitat com un lloc on, a partir de la constatació que els alumnes han assolit uns determinats coneixements, s'expedeixen títols que els habiliten per a l'exercici d'algunes professions. En primer lloc, perquè podria ser que, abans de començar, els coneixements certificats fossin parcialment obsolets per a aquest exercici professional. En segon lloc, perquè el que de debò cal és, precisament, que els futurs professionals estiguin preparats per encarar-se a un món que està canviant constantment. És per això que pensar en la universitat només com un lloc on s'ensenyen continguts ha induït algunes ments preclares a suggerir que els títols universitaris haurien de dur data de caducitat, sense pensar que l'única cosa que no ha caducat des de l'inici dels temps és, precisament, la capacitat dels humans per fer-se preguntes, per preguntar-nos constantment el que som, i paradoxalment, cada vegada que obtenim respostes, cada vegada que creiem avançar, de fet ens adonam que, al cap i a la fi, no érem el que ens pensàvem ser. Encara que, sigui dit de passada, aquesta activitat preguntadora ha esdevingut el motor principal de l'activitat econòmica mundial, és dir, la font de riquesa i progrés. De fet, és la combinació de sabers i de metodologies, obtinguda a partir de la curiositat per resoldre problemes o per desvetllar incògnites, és a dir de la recerca, la que obre el camí a la creativitat ja que permet establir nous enllaços i associacions originals que són els que donen lloc a la generació de nous coneixements.

Tal vegada, aquesta pugui ser considerada com una visió excessivament idealitzada de la universitat i del seu paper. Tanmateix, cal no perdre de vista que, de fet, el que la societat demana a la universitat, sense donar-li gaires voltes, és que proporcioni titulats amb una bona formació i, filant prim, que aquest titulats serveixin per resoldre necessitats específiques del mercat, que tot sovint, són d'una natura ben concreta. Ara bé, la visió anterior no oblida ni es desentén d'aquestes demandes, però proposa la seva satisfacció com a fruit d'un procés que ultrapassa, de llarg, l'objectiu concret d'obtenir unes determinades qualificacions professionals avalades pels corresponents títols. En definitiva, exigeix de la universitat que reflexioni sobre el futur i que comenci a donar solució als problemes que es puguin presentar, abans que aquests arribin. No es tracta d'esperar que es presentin els problemes per començar a donar-hi solució, com tampoc no es tracta d'anar a remolc de les demandes del mercat, les quals, per descomptat, també s'han de satisfer.

(Fragments del text Universitat i societat, una relació difícil, de Llorenç Valverde)

<adalt>

<per què?>