El que haurien de saber els mestres

Un estudi fet a Canàries demostra que els coneixements matemàtics dels futurs mestres són regiradors per escassos. Els executors de l'estudi arriben a aquesta conclusió després de constatar que dels alumnes de magisteri observats, només un 18% varen ser capaços de distingir entre hipotenusa i catet i d'altres menuderies relatives als que són considerats com a coneixements matemàtics bàsics. La mostra estudiada sembla ser significativa, ja que està formada per uns 900 estudiants de primer curs de magisteri de diverses universitats de l'estat, entre les quals no hi ha la UIB. Només els faltava això als mestres, que algú s'entretingués a veure el que saben o no de cara al seu exercici professional, ni més ni manco que al bell mig del rebombori que ha armat la nova llei contra la qualitat de l'ensenyament del govern espanyol, feta seguint les mateixes pautes metodològiques que varen inspirar la LOU, la llei d'universitats, i que resumeixen, de forma brillant, l'observació atribuïda a un parlamentari popular que va dir «no és qüestió de consensuar una llei de caça amb els conills i les llebres».

Però deixant lleis de costat, i sense perdre de vista que encara ningú no ha fet públic els resultats de cap investigació sobre els coneixements bàsics que adornen els membres de la classe política, cal dir que l'estudi, que ha estat realitzat per un grup de professors de matemàtiques de la Universitat de La Laguna és, pel cap baix, perillós, inconvenient i subversiu. I és que no s'estan gens ni una mica de mostrar el llautó, ja que la situació de fet que constata llurs resultats només poden comportar una conclusió natural: els continguts en matemàtiques dels plans estudis de magisteri són totalment insuficients i que, per consegüent, cal augmentar la seva presència. Una conclusió que, ja els ho havia anunciat, és absolutament inacceptable i perillosa ja que pot portar a una pregunta de resposta encara més inconfessable: què arriben a estudiar els que van per mestres? A Canàries, i arreu, no fan prou matemàtiques i aquí els acaben de retallar la llengua, com ha quedat ben palès a les planes d'aquest diari. Què queda, doncs?

Aquesta és una pregunta, que tot i que té molt de retòrica, no fa gaires mesos una persona que m'és molt propera es va atrevir a fer a qui semblava pertocar i, la veritat, és que no en va obtenir una resposta gaire satisfactòria. Fet i fet, aquesta persona va ser requerida per la coordinadora del nou pla d'estudis de magisteri a una reunió per comentar-ne els detalls. Tal i com s'esperava d'avant mà, l'entrevista tenia com objectiu notificar-li que el nou pla contemplava una important retallada dels crèdits de matemàtiques. Qui em va contar aquest pas, diu que ja s'ho havia vist venir i, per consegüent, després de les corresponents banalitats que fan al cas, quan dos vells coneguts es retroben, i sense deixar que li diguessin res sobre el nou pla d'estudis, va demanar si estava elaborat de cara a assegurar una formació bàsica pels mestres, de tal manera que garantís la seva competència en l'exercici professional que els tocarà fer aquí i a les primeries del segle XXI. La pregunta va provocar una profunda i lenta mirada de dalt a baix de la interlocutora i, després d'un breu i espès silenci, va obtenir com a resposta un somriure distès que acompanyava la frase «Tu sempre vas de bromes!».

Tanmateix no escau ara i aquí criticar els criteris que s'empren per fer els plans d'estudis, però no seria gens sobrer que, per una vegada, i entre tots, intentàssim encarar els problemes de l'educació des de la perspectiva de les necessitats dels alumnes, i de la de resoldre els problemes reals i desafiaments que té plantejats el sistema educatiu. Una perspectiva que exigeix, per una banda, una ampla visió i, per l'altra, la generositat i la intel·ligència de tots els involucrats, que haurien d'estar disposats a renunciar a qualsevol privilegi de casta o dret adquirit. No sé si això seria demanar massa, encara que, ben mirat, tampoc no duim camí d'aconseguir-ho.

Llorenç Valverde
Diari de Balears, 31-07-2002

<adalt>