Més enllà dels vint-i-cinc

Sense tenir en compte l'inici de l'atac a Iraq, la setmana passada és una d'aquelles que toca deixar marca en la curta història de la Universitat de les Illes Balears. Així, el dimarts 18, hi va haver els actes de celebració dels vint-i-cinc anys de la UIB; el dijous 20, el Claustre aprovà la modificació dels Estatuts derivada de la LOU i, el divendres 21, varen ser convocades les eleccions al càrrec de Rector. Tot plegat, no resulta fàcil trobar un qualificatiu per descriure aquest floret de fets que acaba de viure la UIB en una sola setmana.

L'aniversari ha merescut l'atenció preferent de tots els mitjans informatius, amb una bona grapada d'articles d'opinió i editorials que, des de perspectives ben diferents, s'han dedicat a analitzar el paper, la funció, les realitzacions i les mancances d'aquest quart de segle d'existència de la UIB. Unes opinions que serveixen per tenir una idea de la imatge que és percebuda de la nostra Universitat per part d'aquests observadors privilegiats de la societat illenca.

I així, dit aviat i per fer-ho entenedor, malgrat la bona voluntat que traspuen la majoria dels articles, no aconsegueixen dissimular la valoració no gaire positiva que els mereix la UIB. En aquest sentit, cal esmentar, per exemple, la dura frase d'un d'aquests periodistes que observa que ningú no braveja de ser titulat per la UIB, al costat d'altres que retreuen la poca consideració que tenen els títols universitaris en general en l'escala de valors de la societat illenca, com demostraria, per exemple, el fet de ser la comunitat autònoma amb el percentatge més baix d'universitaris. D'altres, treuen punta al perfil dels desset mil titulats d'aquest quart de segle de la UIB, que mostrava l'espectacular campanya de premsa institucional que exhibia les fotografies d'alguns pocs d'aquests titulats. Tots els opinadors, però, coincideixen a apuntar la UIB com una institució clau per al futur de les Illes Balears i demanen al nou Rector que, entre d'altres, assumeixi explícitament el repte d'aconseguir una millor connexió de la UIB amb la societat.

Justament ja fa alguns mesos que estic inmers en la tasca de perfilar el meu projecte d'universitat de cara a una possible candidatura a Rector. Aquest projecte, que està a punt de ser presentat a la comunitat universitària, s'articula precisament a través de tres eixos que incideixen directament en aquestes mancances, com són la integració en l'espai universitari europeu, el reconeixement explícit dels estudiants com un dels centres de la política universitària i la connexió amb la societat de les Illes.

I és que, per una banda, la integració a l'espai universitari europeu proporciona una oportunitat única, que no queda més remei que aprofitar, per tal de garantir el rigor de les nostres titulacions en un marc competitiu. Per això cal donar prioritat a la definició de les futures titulacions de primer i segon cicle que han de configurar l'oferta diferencial de la UIB en el context europeu i que ha d'estar fonamentada en la qualitat de la seva docència i també de la seva recerca. Per altra banda, cal explicitar de forma fefaent la importància que tenen els estudiants i la seva formació en la política universitària, una importància que no sempre ha acabat de ser reconeguda per tots els sectors involucrats.

Finalment, hi ha la que sembla ser la gran assignatura pendent de la UIB, com és la connexió amb el seu entorn. En aquesta connexió, i com posen de manifest la majoria d'opinions que els he esmentat, a més d'altres factors, hi juguen un paper essencial els valors, presents i futurs, de la nostra societat i és per això mateix, perquè es tracta d'una qüestió de valors, que el projecte inclou la discussió, elaboració i posterior promulgació d'un Codi Ètic de la UIB que, més enllà de lleis i reglaments, reguli les relacions entre els membres de la comunitat universitària i, sobretot, sigui una mostra consensuada del nostre compromís amb la societat de les Illes Balears. Un compromís que parteix de la convicció que la identitat pròpia, que la UIB amb la seva tasca ha de contribuir a refermar, és una de les principals eines per combatre els efectes negatius de la globalització i del pensament únic i uniformitzador.

En definitiva, també es tracta d'aconseguir una universitat intel*lectualment inquieta i que demostri estar preocupada pels problemes del nostre temps. Les properes setmanes hauré de concentrar esforços i energies a intentar fer arribar els detalls d'aquest projecte a la comunitat universitària i, per consegüent, em fa l'efecte que no podré acudir a aquesta cita setmanal i que ha estat habitual des de fa ben bé cinc anys. Ja m'excusaran l'absència.

Llorenç Valverde
Diari de Balears, 26 de març 2003.

<adalt>